4/6/17

emissió sense recepció

llenç en blanc,
llençol buit

podria arrencar-me tota la pell
sense pressa
cada pulsió de mort a les temples
inadvertida pels ulls
tan bonics quan tens son
tan lluny quan tens por

podrien estar arrencant-me tota la pell
sense pressa
cada crit de súplica arrancant-me la gola
quedaria ofegat pel saber
que tan sols menysprea el pas del temps
quan és més breu

trenes totes i cadascuna de
les portes es confonen amb finestres
laberint de terra ziga-zaga
que té entrada
però no sort-

No hay comentarios:

Publicar un comentario